CONCLUSIÓ

"Dime y lo olvido, enséñame y lo recuerdo, involúcrame y lo aprendo."

Benjamin Franklin.

Aquesta frase reflexa clarament tot el que he après durant aquests mesos d'universitat a les assignatures tractades, des de l'inici fins a aquesta conclusió. Ja que un mestre ha de saber ensenyar. Tal com diu, si ensenyes ho recordaran, i això ja és un gran pas que s'està fent a la nostra societat, però ens queda un altre pas, que mica en mica s'incorpora; involucrar els nens i ho acabaran d'aprendre per sempre.

Els nens al experimentar les coses aprenen millor que no si els expliques una cosa i no la porten mai a la pràctica, i crec que amb aquesta afirmació estem tots d'acord.

M'agradaria dir que són moltes hores treballades, de classe, de treball a casa, d'ajuda dels mestres, d'ajuda dels amics, que les coses surtin malament o surtin genial, arreglar-ho, deixar-ho estar... i tot perquè vosaltres pugueu veure el resultat que ha sigut aquest bloc.

M'agradaria rescatar dues de les entrades que crec que són les més importants, les que més m'ha agradat fer i potser, les més útils.

Primer l'entrada de la competència comunicativa, el poder de comunicar-nos ja que exposa clarament 

diferents aspectes tractats, molt important, i també fa referència a un treball que personalment m'ha agradat molt fer (bon comunicador) ja que poses en pràctica coses que saps per poder saber si és o no és, la persona escollida, un bon comunicador.

I l'altre entrada és la del diari de seminari i la "SAE" ja que tot i que en una breu entrada no es pot mostrar tot el treball fet, hem treballat molt el diari de seminari. Crec que és molt útil ja que t'obliga a fer una reflexió del que fas, i així aprens. Alhora la SAE és molt bona experiència, ja que pots posar en pràctica el que estas estudiant i alhora pots veure diferents espais educatius i la manera de treballar que tenen.

Cal dir i remarcar que tota la feina feta, els treballs, el funcionament del bloc, del diari, de moltes coses que hem acabat utilitzant tots ha sigut gràcies a GITIC on hem après a utilitzar el Google Drive, Google reader, i moltes altres eines de Google, el Blooger, el CmapTools, el Pearltrees...

Per suposat sense oblidar eines que ja utilitzàvem abans d'entrar a la universitat però que hem aprofundit en el seu funcionament i les hem vist des d'un altre punt de vista, com pot ser el Facebook o el Twitter.

Així dons per tancar aquest bloc, vull dir que potser algun dia de nostàlgia o que em senti inspirada el torni a obrir per escriure sobre alguna experiència. Segur que el revisaré per repassar coses que he fet, conceptes que apareixen a les entrades...

Aprofitant que és el final, felicitar-vos l'any ja que aquest també s'acaba.

El que no s'acaba és la meva formació per ser una bona mestre i arribar, D'AQUÍ A L'ESCOLA!

"Por la ignorancia se desciende a la servidumbre, por la educación se asciende a la libertad!"

(Diego Luís Córdoba)

EXPOSICIONS ORALS

Les exposicions orals acostumen a ser un problema, ja que a molta gent li costa molt parlar en públic, però es pot superar aquesta "por escènica", com ja hem parlat a altres entrades com ara Com parlar bé en públic i La competència comunicativa, el poder de comunicar-nos.

Aquesta entrada tracta sobre dues exposicions que personalment he hagut de dur a terme.

En el meu cas sempre he tingut facilitat per parlar bé en públic, no tinc gaire vergonya i això sempre ajuda. Però en canvi, si el que he de dir davant de qualsevol és una cosa de memòria la cosa canvia.

Es curiós perquè durant el semestre de COED hem anat fent moltes exposicions orals, com pot ser la d'Identitat i Territori o una recitació d'un poema.

Per la recitació del poema vaig escollir: VIURE d'en Viaplana i Comín (Joan Isaac).

En aquest cas al ser una recitació de memòria em va costar moltíssim, els nervis em van poder i alhora m'oblidava de paraules. No va sortir com jo hagués desitjat.

Podria viure ignorant la història meva que no vull,

podria viure ignorant el temps inútil que hem perdut,

la meva mort entre xiprers, tot fent-me terra lentament.

Podria viure sense saber dels arbres aquell cant secret

que escolto quan la llum s'adorm, i l'aigua clara d'en Rimbaud,

els suaus nocturns de Chopin, en Bach, en Mozart o en Ravel.

Podria viure ignorant els anys que em van assecant la pell

i dos llaguts creuant-se a la mar, la tomba freda d'un company,

les dues roses que hi ha posat, colgant el plom que l'ha enterrat.

Podria viure sense lluitar per allò que crec que ens correspon:

un aire nou per respirar...

però encara sento que cada matí, un sol neix entre els meus dits,

una claror que em fa aixecar: viure! viure!

Podria créixer fent-me estrany a aquell poeta decadent

esclau d'un art que em fa fiblar, o la humanitat dels meus carrers,

la llengua que m'estimo tant, l'aroma d'un amor llunyà...

Podria escriure sense dolor fugint de l'odi que retinc,

podria escriure sens dolor silencis llargs dins les cançons,

històries tendres, versos blancs, morals, triomfants, inconsistents.

Vilaplana i Comín , Joan (Joan Isaac )

En aquesta recitació havíem de gravar-nos per poder veure'ns desprès a casa i poder fer una bona autoavaluació.

En aquesta autoavaluació havíem de parlar sobre l'elecció del text, l'expressió oral, la mirada, la veu, la postura, la gesticulació, el control dels nervis i altres aspectes.
Això servia perquè tot i que no ho has fet tot el bé que t'hagués agradat, pots explicar el perquè dels errors... i et serveix per conèixer-te a tu mateix i entendre el que et passa i com reacciones davant aquesta situació.

D'altre banda l'exposició d'Identitat i Territori si que va sortir bastant bé. Aquest era un treball molt diferent, havíem de pensar molt nosaltres, partíem només del fet que havíem de fer un treball que tingués una identitat relacionada a un territori.

Finalment amb la meva parella, l'Idoia Canler, varem escollir situacions a negociar a l'àmbit de l'habitació.

Per fer-ho varem fer varies enquestes, varem buscar vídeos, ens vem basar en les nostres experiències, i per presentar-ho varem decidir fer un power point.

Com ja he dit al principi d'aquesta entrada el fet d'exposar una cosa davant dels companys sense haver-la de memoritzar, per mi, és senzill, ja que crec que si domines bé el tema sobre el que parlaràs no has de tenir cap tipus de nerviosisme, ni cap problema al respondre possibles preguntes, i saber improvitzar si algun recurs tecnològic falla...
Per tant puc dir, que tot i que no sabem la nota, ens varem sortir prou bé.

Per concloure una mica vull mostrar-vos una frase que Albert Einstein va dir un dia : "nunca consideres el estudio como una obligación, sino como una oportunidad para penetrar en el bello y maravilloso mundo del saber". I és que en el moment de fer una exposició si la fas amb ganes, esculls un tema que t'interessa, sobre el que vols aprendre més, deixa de ser una obligació i passa a ser una oportunitat per aprendre més.

DIARI DE SEMINARI I LA "SAE"

El diari de seminari consisteix a escriure cada dimarts i divendres sobre el que hem fet i a més fer una reflexió útil per nosaltres i que ens pugui servir per la nostra futura vida professional o que ens formi com a persones.

A seminari fem diferents activitats relacionades amb la llengua, amb com aprendre a escriure millor, com parlar millor en públic... posem en conjunt totes les assignatures que donem a la carrera, però sobre tot la de COED, ja que és la que més aspectes de comunicació té.

Perquè pugueu veure una mica com és us deixo un dels primers dies que vaig escriure:

05/10/2012

Com vam acabar la classe dient que portaríem un objecte que ens identifiques tots estàvem ansiosos per saber que havien portat els demés.

Però abans de començar amb “l’exposició” del nostre objecte hem fixat les dates de dos treballs que haurem de fer.

Un cop acabades de ficar les dates de tots el treballs ( fet a sorteig) hem passat a ensenyar l’objecte i relacionar-lo amb nosaltres mateixos.

Jo he portat les meves “vans”, les de la dreta de la imatge, unes negres que les tinc molt velles però que són les típiques sabates que mai et voldràs treure de sobre.

Són molt importants per mi perquè e viscut moltes coses amb elles i em porten molts bons records.

La persona que més m’ha agradat com ho ha pensat, com ho ha fet … ha sigut el Xavi Pitarque, ja que primer ha portat una samarreta de basquet ( és entrenador i li agrada moltíssim) però després ens ha sorprès a tots treien un "chupachup" d’aquells que per dins tenen "chicle", i ens ha dit que pot semblar-se a ell ja que al principi costa conèixer-lo però desprès amb el temps és més dols i més tendre...

REFLEXIÓ: Ha estat una classe curiosa ja que hem conegut com es defineixen a si mateixes les persones i com són a l’interior.

Un altre aspecte molt important sobre el que he parlat al diari a sigut la SAE (Setmana d'Activitats Extraordinàries). Durant la setmana del 12/11/2012 - 16/11/2012 varem poder assistir a conferències, anar a una escola amb una altre alumne de tercer i poder estar tot un dia amb els nens dins l'aula, entre d'altres coses.

El primer dia varem assistir a dues conferències, la primera sobre TAC i la segona era una taula rodona amb ex-alumnes. Les dues molt interessants.

El segon dia varem anar a l'escola El Sagrer a fer una visita de les instal·lacions i saber quina era la seva manera de veure l'educació i de treballar.

EL SAGRER: Catalana, Pública i Laica.

Aquesta és l’escola que he visitat i els adjectius que apareixen al costat són les tres coses principals que defensen.

Primer de tot ens ha rebut la directora i ens ha explicat el funcionament i les característiques d’aquesta escola, després hem visitat el centre. Parlaré sobre el que la directora ens ha explicat.

Anteriorment, abans de ser El Sagrer era una cooperativa de mestres i pares anomenada ICARIA que amb molts esforços va ser la primera a ser pública al 1983 i agafant el nom actual que conserva.

Aquesta escola conta de dues línies.

Valoren molt positivament l’implicació amb el barri, la ciutat i el país català. Per això intenten traspassar als nens la il·lusió per la ciutat.

Volen un compromís de les famílies i una participació en tot el que sigui possible.

Per tant l’AMPA té diferents comissions, algunes d’elles cooperen mestres i fins i tot alumnes.

A causa d’aquesta implicació aporta beneficis, com que el bricolatge corri a càrreg de certs pares que poden ajudar. També gràcies a això tenen llibres socialitzats, és a dir, que passen de curs en curs, d’un nen a un altre.

Tot això crea el que ells anomenen: ESPERIT DE TRIBU, ja que consideren que és la tribu sencera, tothom relacionat amb l’escola, des de la senyora de la neteja fins la directora, qui educa al nen.

Un altre aspecte de cooperació és que a parvulari els pares acompanyen fins dins la classe els seus fills, a primària ja només ho fan els divendres.

Aquesta escola funciona per PROJECTES.

Per tot el que vaig veure puc dir que és un molt bon model d’escola on tenen tot molt ben organitzat, on els nens formen part en tot i alhora cooperen molt bé entre la família i els mestres. La part “dolenta” és que potser hagués estat bé veure mestres en acció.

Dimecres va haver vaga general i no varem poder disfrutar de l'estada a l'escola amb l'alumne de 3r. Per sort si varem poder fer-ho dijous.

Per no allargar-me molt només diré que quan estàs allà amb els nens és quan veritablement veus que estas fent el que t'agrada, disfrutes, aprens i més si l'escola a la que vas és genial i et deixen participar.

Divendres la Dèlia i jo varem aprofitar per fer la visita educativa.

Aquesta visita havia de ser a un lloc on podríem portar als nostres alumnes d’excursió. Nosaltres varem anar a veure l’aquàrium amb una classe de tercer de primaria de Sant Andreu del Palomar.

Ha sigut una molt bona experiència perquè ens hem adonat que els nens aprenen molt fent visites, i que alhora comporten feina pels mestres, ja que han de preparar abans d’anar al lloc unes activitats per introduir als nens en aquest món.

Però no varem poder acabar de veure tota la visita, ens varem perdre la part pràctica, ja que a les 12 teníem una conferència a la universitat.

Aquesta conferència la feia en Jaume Cela i va ser molt interessant.

En conclusió puc dir que la SAE ens va servir molt a tots, fer visites a diferents llocs amb un programes educatius és molt enriquidor pels nens.

Alhora el fet de fer un diari de seminari ens ajuda a recordar tot el que hem fet, aprendre a expresar-nos d'una manera diferent, aprendre a sintetitzar...

A continuació us deixo un enllaç sobre uns diaris que fan a l'escola de Rosa Sensat (d'estiu). No és semblant al que fem nosaltres, ni en el format ni en el contingut, però crec que és una bona eina de fer conèixer a la gent l'escola i de deixar constància del que fan, és interessant.

LES TIC DINS L'AULA

Les TIC  a l'aula

Al començament de tot l'ordinador era una eina per instruir. Quan l'utilitzaven s'aseguraven que les respostes fossin positives, si ho eren passaven a la següent activitat. 

El problema era que el nen es dedicava a memoritzar i aprendre.

A mesura que han anat passant els anys l'ordinador, el mestre i l'alumne han anat tenint diferents rols:

• INSTRUCCIÓ: l'ordinador és l'instructor, fa de mestra. Això va provocar un pensament negatiu sobre la futura desaparició del mestre. 

Un exemple d'activitat d'instrucció on l'ordinador fa el paper de mestre és el zonaClic. És un conjunt d'aplicacions informàtiques, creades per mestres,  que serveixen per realitzar diversos tipus d'activitats educatives.

En aquesta activitat el mestre prén un rol de creador, crea lactivitat, i l'alumne fa que l'ordinador sigui un instructor.

• CONSTRUIR: l'ordinador fa d'alumne ja que l'alumne fa de mestra.

Un exemple de programa seguint aquest model és l'scratch o el logo. Són programes on el nen crea uns moviments a un objectes, si l'alumne veu que no funciona ha de revisar i veure que és el que feia malament. En aquest cas ja no és instruir sinó construir (constructivista) ja que el nen construeix el seu  aprenentatge.

• SIMULACIÓ: l'ordinador com a descoberta, és a dir, com a simulador. Aquest rol permet que l'alumne manipuli diferents variables i observi el que passa. És una manera atractiva d'aprendre.

Un exemple es controlar la variable d'una planta. El nen apren per descobrir, per tant els nens aprenen els coneixements mitjançant aquests dimuladors.

• EINA: l'ordinador com a eina que potencia les possibilitats que té el nen de crear, on l'ordinador té el rol d'eina: escriure, fer càlculs, editar, comunicar-se... L'ordinador potencia les possiblitats que té el nen per crear.

Aquesta funció de l'ordinador té una estreta relació amb la Taxonomia de Bloom. 

Historicament l'us de l'ordinador ha anat desde les habilitats més bàsiques, és a dir, memoritzar fins les habilitats superiors com crear, analitzar... Aquest és un fet bo, ja que l'alumne pren més acció en el seu propi aprenentatge i pràcticant aprén més.

COMPETÈNCIA DIGITAL

El conjunt de competències relacionades amb el coneixement i ús de la tecnologia rep el nom de competència digital i el procés d'adquisició de les mateixes s'anomena alfabetització digital.

Com ha futurs mestres ens interessa que els alumnes aprenguin a fer un bon ús de les tecnologies, perquè això sigui possible hem de saber utilitzar-les correctament. 

Un mestre ha de passar, segons la UNESCO per tres estats de competència digital, tres nivells d'aprofondiments:

1. Nocions bàsiques de tecnologia.
2. Aprofondiment en el coneixement.
3. Creació de coneixements.

Aquests tres factors de productivitat serveixen de base a tres enfocaments complementaris que vinculen les plítiques educatives al desenvolupament econòmic:

• Incrementar la comprensió tencnològica d'estudiants, ciutadans i força laboral mitjançant la integració de competències en TIC en ells plans d'estudis - currículums.
• Augmentar la capacitat d'estudiants, ciutadans i força laboral per utilitzar coneixements amb la finalitat d'addicionar valor a la societat i a l'economia, aplicant aquests coneixements per resoldre problemes complexos i reals.
• Augmentar la capacitat d'estudians i força laboral per innovar, produir nou coneixements i treure profit d'aquests.

Per tant, d'aquesta manera aconseguim que el mestre mitjançant els seus coneixements, crei un nou material d'aprenentatge que serveixi als seus alumnes.

Aquí us adjunto un power point on ho explico tot millor.

Per acabar aquesta entrada m'agradaria fer referència a l'Anna Pèrez que en una conferència que va fer l'altre dia a lanostra facultat (blanquerna) va dir una frase que des del meu punt de vista té molta raó i que hauriem de tenir en compte: " No volem una escola del S. XIX amb mestres del S. XX i amb alumnes del S. XXI".

COM FER UN BON TEXT ESCRIT

Com és lògic no podem a començar a fer un text escrit de cap tipus sense tenir clara la idea que volem dir, sobre que anirà l'escrit. Potser aquest primer pas el tenim molt clar però potser tardem algun minut en establir-lo.

Un cop sabem del que parlarem hem de seguir tres processos: PLANIFICACIÓ, COMPOSICIÓ I REVISIÓ.

PLANIFICACIÓ:

Es tracta de reflexionar, establir els objectius, dur a terme una estratègia per recollir, seleccionar i ordenar la informació que volem transmetre.

Anàlisi de la situació comunicativa:

• QUI? destinatari. S'ha de tenir en compte el grau de formalitat i la fórmula de tractament, el gènere i la varietat dialectal.
• QUÈ? tema. Pensar què es vol dir.
• PER QUÈ? objectius. Segons l'objectiu existeixen diferents tipus de textos amb funció narrativa, descriptiva, explicativa o persuasiva.
• COM? extensió, estructura... Depèn molt del tipus de textos que vulguem escriure.

Recollida de la informació:

• Pluja d'idees.
• Documentació.
• Respondre les 6W (qui, què, on, quan, per què i com).
• Prendre apunts.

Selecció i ordenació d'idees:

• Coherència entre idees.
• Ordenació d'idees.
• Agrupació.

 Aquests són dos exemples de planificacions o esquemes.

(imatges)

REDACCIÓ:

Estructura del text:

• El paràgraf: és d'unitat temàtica. Hi ha introductoris, expositius i conclusius.
• Els connectors: hi ha molts i cadascun amb una funció diferent.  Aquí està una LLISTA DE CONNECTORS on apareixen les funcions relacionades.
• La puntuació: la coma, el punt i coma; el punt. Els dos punts: els punts suspensius... Els signes d'entonació?! (el parèntesi ) els guions- i "les cometes".

L'estil:

• Adequació
• Claredat
• Precisió
• Concisió
• Variació

Aquí deixo un vídeo on explica aquestes característiques i algunes més que hi estan relacionades: vídeo explicatiu.

REVISIÓ:

Revisar és avaluar el que hem escrit, decidir si s'adiu amb les nostres expectatives i, si cal, modificar el que calgui per tal de millorar el text.

Esper-ho que amb aquests punts milloreu els vostres textos, sí que és més entretingut de fer, però veritablement el resultat és molt millor.

COM PARLAR BÉ EN PÚBLIC?

Aquests dies hem estat amb molta feina fent diferents treballs, entre ells aquest, COM PARLAR BÉ EN PÚBLIC i sobre el qual parlaré avui.

Aquest llibre està enfocat des de l'assignatura de "Comunicació Oral, Escrita i Digita"l i ens explica diferents tècniques, diferents problemes, i les seves solucions... per tal que qualsevol persona pugui parlar bé en públic, fer-ho de manera correcte.

No resumiré tot el llibre, ja que és un llibre interessant i que estaria bé que tothom el llegís. Faré unes breus pinzellades sobre diferents aspectes dels que parla.

I és que, com acabo de dir qualsevol persona pot parlar bé en públic, és falsa l'afirmació que la gent amb facilitat parlarà sempre millor, el que tenen és això, facilitat, però amb esforç qualsevol persona pot parlar molt bé davant un grup de gent.

Una altre cosa molt important sobre la que parla el llibre és el fet de no estar nerviós. Hi ha molts factor que influeixen en una exposició davant del públic i que et fan posar nerviós, però hi ha certs consells que poden baixar aquesta sensació de nerviosisme, com per exemple:

• Tenir una bona preparació sobre el tema: conèixer molt bé el tema sobre el que parlaràs farà que estiguis més segur de tu mateix.
• La comunicació no verbal és molt important: establir contacte visual amb el públic, gestualitzar, passejar, no excessivament, per l'escenari, somriure... són elements que ajuden a apropar-se al públic i a estar més relaxat.
• Altres.

El llibre també anomena que per una bona exposició s'han de contestar les quatre preguntes bàsiques:

• Per què?: és l'objectiu del treball i de l'exposició oral.
• Qui?: el públic, no és el mateix un públic jove que un gran.
• Què?: guió, que és dirà.
• Com?: mitjançant què farem la nostre exposició, si utilitzarem algun recurs TIC o només parlarem. (una molt bona eina és el "prezi").

També cal remarcar molt el tema, s'ha de ser, clar, precís i breu. Cal repetir la idea principal moltes vegades de manera que l'audiència marxi del lloc sabent quines idees són les més importants.

Una bona manera de repetir les idees de diferents maneres, sense semblar pesat, i que quedin molt clares és mitjançant exemples.

I l'últim punt que nombraré és el fet de parlar bé el català, o la llengua en la que es faci l'exposició, ja que si no es domina del tot bé una llengua poden existir malentesos en el significat.

BLOG de l'eli barral: en aquest bloc hi ha també una entrada semblant a aquesta on es parla també del llibre en qüestió.