EXPOSICIONS ORALS

Les exposicions orals acostumen a ser un problema, ja que a molta gent li costa molt parlar en públic, però es pot superar aquesta "por escènica", com ja hem parlat a altres entrades com ara Com parlar bé en públic i La competència comunicativa, el poder de comunicar-nos.

Aquesta entrada tracta sobre dues exposicions que personalment he hagut de dur a terme.

En el meu cas sempre he tingut facilitat per parlar bé en públic, no tinc gaire vergonya i això sempre ajuda. Però en canvi, si el que he de dir davant de qualsevol és una cosa de memòria la cosa canvia.

Es curiós perquè durant el semestre de COED hem anat fent moltes exposicions orals, com pot ser la d'Identitat i Territori o una recitació d'un poema.

Per la recitació del poema vaig escollir: VIURE d'en Viaplana i Comín (Joan Isaac).

En aquest cas al ser una recitació de memòria em va costar moltíssim, els nervis em van poder i alhora m'oblidava de paraules. No va sortir com jo hagués desitjat.

Podria viure ignorant la història meva que no vull,

podria viure ignorant el temps inútil que hem perdut,

la meva mort entre xiprers, tot fent-me terra lentament.

Podria viure sense saber dels arbres aquell cant secret

que escolto quan la llum s'adorm, i l'aigua clara d'en Rimbaud,

els suaus nocturns de Chopin, en Bach, en Mozart o en Ravel.

Podria viure ignorant els anys que em van assecant la pell

i dos llaguts creuant-se a la mar, la tomba freda d'un company,

les dues roses que hi ha posat, colgant el plom que l'ha enterrat.

Podria viure sense lluitar per allò que crec que ens correspon:

un aire nou per respirar...

però encara sento que cada matí, un sol neix entre els meus dits,

una claror que em fa aixecar: viure! viure!

Podria créixer fent-me estrany a aquell poeta decadent

esclau d'un art que em fa fiblar, o la humanitat dels meus carrers,

la llengua que m'estimo tant, l'aroma d'un amor llunyà...

Podria escriure sense dolor fugint de l'odi que retinc,

podria escriure sens dolor silencis llargs dins les cançons,

històries tendres, versos blancs, morals, triomfants, inconsistents.

Vilaplana i Comín , Joan (Joan Isaac )

En aquesta recitació havíem de gravar-nos per poder veure'ns desprès a casa i poder fer una bona autoavaluació.

En aquesta autoavaluació havíem de parlar sobre l'elecció del text, l'expressió oral, la mirada, la veu, la postura, la gesticulació, el control dels nervis i altres aspectes.
Això servia perquè tot i que no ho has fet tot el bé que t'hagués agradat, pots explicar el perquè dels errors... i et serveix per conèixer-te a tu mateix i entendre el que et passa i com reacciones davant aquesta situació.

D'altre banda l'exposició d'Identitat i Territori si que va sortir bastant bé. Aquest era un treball molt diferent, havíem de pensar molt nosaltres, partíem només del fet que havíem de fer un treball que tingués una identitat relacionada a un territori.

Finalment amb la meva parella, l'Idoia Canler, varem escollir situacions a negociar a l'àmbit de l'habitació.

Per fer-ho varem fer varies enquestes, varem buscar vídeos, ens vem basar en les nostres experiències, i per presentar-ho varem decidir fer un power point.

Com ja he dit al principi d'aquesta entrada el fet d'exposar una cosa davant dels companys sense haver-la de memoritzar, per mi, és senzill, ja que crec que si domines bé el tema sobre el que parlaràs no has de tenir cap tipus de nerviosisme, ni cap problema al respondre possibles preguntes, i saber improvitzar si algun recurs tecnològic falla...
Per tant puc dir, que tot i que no sabem la nota, ens varem sortir prou bé.

Per concloure una mica vull mostrar-vos una frase que Albert Einstein va dir un dia : "nunca consideres el estudio como una obligación, sino como una oportunidad para penetrar en el bello y maravilloso mundo del saber". I és que en el moment de fer una exposició si la fas amb ganes, esculls un tema que t'interessa, sobre el que vols aprendre més, deixa de ser una obligació i passa a ser una oportunitat per aprendre més.