El diari de seminari consisteix a escriure cada dimarts i divendres sobre el que hem fet i a més fer una reflexió útil per nosaltres i que ens pugui servir per la nostra futura vida professional o que ens formi com a persones.
A seminari fem diferents activitats relacionades amb la llengua, amb com aprendre a escriure millor, com parlar millor en públic... posem en conjunt totes les assignatures que donem a la carrera, però sobre tot la de COED, ja que és la que més aspectes de comunicació té.
Perquè pugueu veure una mica com és us deixo un dels primers dies que vaig escriure:
05/10/2012
Com vam acabar la classe dient que portaríem un objecte que ens identifiques tots estàvem ansiosos per saber que havien portat els demés.
Però abans de començar amb “l’exposició” del nostre objecte hem fixat les dates de dos treballs que haurem de fer.
Un cop acabades de ficar les dates de tots el treballs ( fet a sorteig) hem passat a ensenyar l’objecte i relacionar-lo amb nosaltres mateixos.
Jo he portat les meves “vans”, les de la dreta de la imatge, unes negres que les tinc molt velles però que són les típiques sabates que mai et voldràs treure de sobre.
Són molt importants per mi perquè e viscut moltes coses amb elles i em porten molts bons records.
La persona que més m’ha agradat com ho ha pensat, com ho ha fet … ha sigut el Xavi Pitarque, ja que primer ha portat una samarreta de basquet ( és entrenador i li agrada moltíssim) però després ens ha sorprès a tots treien un "chupachup" d’aquells que per dins tenen "chicle", i ens ha dit que pot semblar-se a ell ja que al principi costa conèixer-lo però desprès amb el temps és més dols i més tendre...
REFLEXIÓ: Ha estat una classe curiosa ja que hem conegut com es defineixen a si mateixes les persones i com són a l’interior.
Un altre aspecte molt important sobre el que he parlat al diari a sigut la SAE (Setmana d'Activitats Extraordinàries). Durant la setmana del 12/11/2012 - 16/11/2012 varem poder assistir a conferències, anar a una escola amb una altre alumne de tercer i poder estar tot un dia amb els nens dins l'aula, entre d'altres coses.
El primer dia varem assistir a dues conferències, la primera sobre TAC i la segona era una taula rodona amb ex-alumnes. Les dues molt interessants.
El segon dia varem anar a l'escola El Sagrer a fer una visita de les instal·lacions i saber quina era la seva manera de veure l'educació i de treballar.
EL SAGRER: Catalana, Pública i Laica.
Aquesta és l’escola que he visitat i els adjectius que apareixen al costat són les tres coses principals que defensen.
Primer de tot ens ha rebut la directora i ens ha explicat el funcionament i les característiques d’aquesta escola, després hem visitat el centre. Parlaré sobre el que la directora ens ha explicat.
Anteriorment, abans de ser El Sagrer era una cooperativa de mestres i pares anomenada ICARIA que amb molts esforços va ser la primera a ser pública al 1983 i agafant el nom actual que conserva.
Aquesta escola conta de dues línies.
Valoren molt positivament l’implicació amb el barri, la ciutat i el país català. Per això intenten traspassar als nens la il·lusió per la ciutat.
Volen un compromís de les famílies i una participació en tot el que sigui possible.
Per tant l’AMPA té diferents comissions, algunes d’elles cooperen mestres i fins i tot alumnes.
A causa d’aquesta implicació aporta beneficis, com que el bricolatge corri a càrreg de certs pares que poden ajudar. També gràcies a això tenen llibres socialitzats, és a dir, que passen de curs en curs, d’un nen a un altre.
Tot això crea el que ells anomenen: ESPERIT DE TRIBU, ja que consideren que és la tribu sencera, tothom relacionat amb l’escola, des de la senyora de la neteja fins la directora, qui educa al nen.
Un altre aspecte de cooperació és que a parvulari els pares acompanyen fins dins la classe els seus fills, a primària ja només ho fan els divendres.
Aquesta escola funciona per PROJECTES.
Per tot el que vaig veure puc dir que és un molt bon model d’escola on tenen tot molt ben organitzat, on els nens formen part en tot i alhora cooperen molt bé entre la família i els mestres. La part “dolenta” és que potser hagués estat bé veure mestres en acció.
Dimecres va haver vaga general i no varem poder disfrutar de l'estada a l'escola amb l'alumne de 3r. Per sort si varem poder fer-ho dijous.
Per no allargar-me molt només diré que quan estàs allà amb els nens és quan veritablement veus que estas fent el que t'agrada, disfrutes, aprens i més si l'escola a la que vas és genial i et deixen participar.
Divendres la Dèlia i jo varem aprofitar per fer la visita educativa.
Aquesta visita havia de ser a un lloc on podríem portar als nostres alumnes d’excursió. Nosaltres varem anar a veure l’aquàrium amb una classe de tercer de primaria de Sant Andreu del Palomar.
Ha sigut una molt bona experiència perquè ens hem adonat que els nens aprenen molt fent visites, i que alhora comporten feina pels mestres, ja que han de preparar abans d’anar al lloc unes activitats per introduir als nens en aquest món.
Però no varem poder acabar de veure tota la visita, ens varem perdre la part pràctica, ja que a les 12 teníem una conferència a la universitat.
Aquesta conferència la feia en Jaume Cela i va ser molt interessant.
En conclusió puc dir que la SAE ens va servir molt a tots, fer visites a diferents llocs amb un programes educatius és molt enriquidor pels nens.
Alhora el fet de fer un diari de seminari ens ajuda a recordar tot el que hem fet, aprendre a expresar-nos d'una manera diferent, aprendre a sintetitzar...
A continuació us deixo un enllaç sobre uns diaris que fan a l'escola de Rosa Sensat (d'estiu). No és semblant al que fem nosaltres, ni en el format ni en el contingut, però crec que és una bona eina de fer conèixer a la gent l'escola i de deixar constància del que fan, és interessant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada